Ressenya de la conferència "L'ètica del risc a l'abordatge de la psicosis"
El passat dissabte 21 d'octubre vam poder escoltar a José Antonio Inchauspe, psiquiatra i director del CSMA de an Juan a Pamplona, que va fer una revisió crítica sobre l'ús dels antipsicòtics a la psicosi. L'ús del terme antipsicòtics en comptes de neurolèptics no era casual, sinò ben intencionat per tal de fer-se escoltar en segons quins forums, on com va dir li atorgaven l'etiqueta d'antipsiquiatra tot i que sempre ha treballat de psiquiatra i sempre ha receptat medicacions quan li ha semblat que havia de fer. Qüestions d'etiquetes com a armes llancívoles...Inchauspe va dividir la xerrada en dues parts. La primera versava sobre el que diuen els estuddis més rellevants dels últims anys sobre manteniment, discontinuïtat i interrupció de tractaments antipsicòtics, i la segona sobre el que diuen els usuaris sobre la seva presa.
Durant la xerrada va posar de relleu la coacció que suposa moltes vegades l'ús del concepte de risc i la mobilització de la por a la recaiguda (sense oblidar que sí hi poden haver riscos tot ennumerant-los, i que és imperatiu informar bé a l'usuari per prendre la decisió de fer-ho o no), per tal de portar als usuaris a predre la medicació. Va criticar la psicoeducació i qüestionar l'ús del concepte d'insight que es fa, perquè acaben reduint-se entorn al convenciment de l'usuari perque prengui el tractament que volem que prengui. I va criticar el fet de que moltes vegades el professional ni tan sols escolta al pacient quan es tracta d'explicar els efectes subjectius que té la medicació antipsicòtica ni el questionament d'haver-la de prendre de forma indefinida.
Per reforçar el que va explicar va fer un esment crític del document titulat "Posicionamiento por la implementación de programas de intervención temprana en psicosis" elaborat per, entre altres, la Sociedad Española de Psiquiatria, la Sociedad Española de Psiquiatría Biológica, el CIBERSAM i els laboratoris Otsuka y Lundbeck. També va recomenar la tesis de Miriam Larsen Barr sobre efectes subjectius en la presa d'antipsicòtics i els intents de deixar el tractament, que es pot trobar clicant aquí, i va mencionar la guia per la discontinuació de psicofàrmacs que van el.laborar The Icarus Project amb Freedom Center (que es pot descarregar aquí), donat que les guies clíniques professionals no acostumen a donar informació sobre com fer-ho. A més va fer una passada ràpida per alguns temes d'interés com és la necessitat d'un consentiment informat real i no el simulacre al que estem acostumats o la psicoeducació com a mètode d'adoctrinament i coacció.
En finalitzar la xerrada d'Inachuspe es va donar pas a la discussió en la que va participar Francisco José Eiroa en representació de la Federació VEUS (federació que agrupa diverses associacions en primera persona). Va fer diverses consideracions sobre el que suposa la presa de medicació neurolèptica a nivell subjectiu, va apel.lar a la necessitat de diàleg en consulta o de grups terapèutics en comptes de sobremedicació i va reivindicar l'escolta en lloc de la posició asimètrica de poder habitual a les consultes per tal de garantir una milloria.
La discussió posterior, que va ser breu donat que després hi havia l'assamblea de socis/es, va servir per comentar sobre les bondats i riscos de generar perfils d'usuaris candidats a la interrupció del tractament amb antipsicòtics, sobre l'experiència de professionals que van treballar al programa d'atenció precoç al pacient en risc de psicosi (EAPPP) a Barcelona que van veure com les retallades servien per tancar el servei tot i els bons reultats evidenciats, i de les pròpies retallades a Navarra.
Per finalitzar, agraïr a totes les persones que van assistir a la conferència, i agraïr especialment a José A. Inchauspe i Franscisco José Eiroa.
Compartim aquí el material que amablament ens ha facilitat Inchauspe, tant el DOCUMENT DE TEXT, com la PRESENTACIÓ.
