Resum de la Jornada "Acompañando adolescencias en contextos de relación Educativa, Terapéutica y Social"
El passat dissabte dia 16 de novembre, la Asociación para el Desarrollo de la Psicoterapia en Contextos Educativo-Terapéutico-Sociales (ADP-CETS), va realitzar la seva I Jornada a Barcelona.Durant les jornades els diferents ponents entre ells Jorge Tió, psicòleg i vocal de la nostra Junta, van plantejar als assistents, les següents reflexions:
- Com podem els professionals ser útils als adolescents?
- Quina és la nostra mirada vers la complexitat dels adolescents?
- Experiències educatives-terapèutiques des de diversos contextos d’intervenció.
- Futur i reptes de la perspectiva educativa-terapèutica.
Per tal des ser útils als adolescents cal primer de tot estar allà on ells i elles estan, que la nostra organització del servei i relació amb ell/a permeti que el noi/a senti el recurs com seu. Que l’atenció sigui des de la lògica de la normalitat i no des de la patologia, però sense oblidar la lògica de la responsabilitat que tenen davant dels seus actes.
Acompanyar l’adolescència és ajudar a créixer. Ajudar a créixer passa perquè els adolescents ens autoritzin a fer-ho i per què això es doni ens cal treballar la relació com a objectiu principal. Sols la relació permetrà que el noi/a sigui capaç d’adquirir capacitats per poder viure en l’entorn i desenvolupar les seves habilitats.
Els models teòrics no “són bíblies”, han de ser “ulleres” que ens permetin mirar d’una determinada manera a l’adolescent. Han de ser models flexibles, que s’adaptin als temps, oberts a la crítica, etc. però sempre han de ser models per a comprendre als adolescents i crear un vincle de relació.
Hem de repensar com atenem als adolescents. La Xarxa de Salut Mental, encara a dia d’avui, segueix atenent des d’un model mèdic, lligada a la medicalització i cal, que repensem la nostra atenció. Els professionals hem de canviar la nostra manera d’atendre, no és responsabilitat dels adolescents que s’hagin d’adaptar als nostres serveis, als nostres models, etc. som nosaltres els que ens hem d’apropar a ells/es, als seus entorns, a la seva realitat quotidiana.
Finalment, l’ADP-CETS també ens convida a plantejar-nos com a professionals la següent qüestió: què és allò terapèutic? Mentre no definim entre tots els professionals que intervenim en Serveis de Salut Mental (educadors socials, treballadors socials, terapeutes ocupacionals, infermers, mestres, psicòlegs i psiquiatres) què és allò terapèutic dels treball que fem amb els adolescents, i segueixi essent propietat d’alguns, no podem plantejar intervencions innovadores que s’adaptin als temps, als adolescents i als seus contextos.
ENLLAÇ:
https://adp-cets.org/
