II Jornades Catalanes d'Hospitals de Dia d'Adults de Salut Mental
Comunicat per a la Fundació de la Marató de TV3 per avançar en la salut Mental comunitària i superar reduccionismes en salut
RODA PREMSA i PETICIÓ CONSTITUCIÓ GRUP de TREBALL PARLAMENTARI
El dia 9 d'abril vam realitzar una roda de premsa juntament amb altres col.lectius i associacions per demanar la suspensió de la circular 1/2022 que ha entrat en vigor recentment i que regula les contencions mecàniques a les presons catalanes Tanmateix demanem la tramitació urgent de la creació d'un Grup de Treball al Parlament que atenguinaquest tema des d'un a mirada àmplia.
Adjuntem el document.
RodaPremsa.docx
Adjuntem el document.
RodaPremsa.docx
Otra historia de violencia
El tratamiento que algunos medios de comunicación han dado a la noticia de la carta amenazante a la ministra Reyes Maroto ha sobrepasado límites que ya creíamos superados hace tiempo. Nos hubiera gustado que este texto se quedara obsoleto y no tener que volver a recordarlo.
Pero no, envalentonados por el sensacionalismo y subiéndose al carro de la más indignante simplicidad argumental, estos medios se han saltado sus libros de estilo y la ética de la profesión. Cebándose en una etiqueta diagnóstica para caracterizar al remitente de la carta, han vuelto a reverdecer los clichés más vejatorios e insultantes.
No hay ningun interés periodistico que lo justifique y la noticia se podría haber tratado de otra manera
Nuestra repulsa va más allá de nuestra condición de profesionales de la Salud Mental. Como ciudadanas y ciudadanos entendemos que las víctimas de este atropello no son solo las personas diagnosticadas. También lo son el periodismo honesto y la deliberación política respetuosa.
https://twitter.com/AENSaludMental/status/1386808758668517383?s=19
https://twitter.com/AENSaludMental/status/1386740331811643392?s=19
Pero no, envalentonados por el sensacionalismo y subiéndose al carro de la más indignante simplicidad argumental, estos medios se han saltado sus libros de estilo y la ética de la profesión. Cebándose en una etiqueta diagnóstica para caracterizar al remitente de la carta, han vuelto a reverdecer los clichés más vejatorios e insultantes.
No hay ningun interés periodistico que lo justifique y la noticia se podría haber tratado de otra manera
Nuestra repulsa va más allá de nuestra condición de profesionales de la Salud Mental. Como ciudadanas y ciudadanos entendemos que las víctimas de este atropello no son solo las personas diagnosticadas. También lo son el periodismo honesto y la deliberación política respetuosa.
https://twitter.com/AENSaludMental/status/1386808758668517383?s=19
https://twitter.com/AENSaludMental/status/1386740331811643392?s=19
Joves, parlant: una antena sobre els malestars socials, sobre els seus malestars
Joves, parlant: una antena sobre els malestars socials, sobre els seus malestars.
Àgora fa referència a aquest espai públic i col·lectiu de les primeres ciutats a l'antiga
Grècia. Era el lloc on transcorria tota l'activitat política, social, administrativa, comercial,
etc. Era el lloc de trobada entre les persones i permetia reunions on es parlava com a
societat.
Aquest espai d'Àgores es va iniciar el 18 de novembre de 2021, sobre “ L'esco lta, la
presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional a l'Atenció Primària de
Salut”. El passat 29 de març de 2022 vam celebrar una segona Àgora a La Lleialtat
Santsenca, del barri de Sants a Barcelona, organitzat per l'Associació Catalana de
Professionals de Salut Mental (ACPSM-AEN Catalunya), la Fundació Congrés Català de
la Salut Mental (FCCSM) i el Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP). En aquesta
ocasió, sobre “Els malestars emocionals en joves i adolescents en el moment actual”.
Quan en el títol que ens va convocar a la jornada ens referim al moment actual
considerem el malestar que suposa haver estat travessats per una situació de pandèmia,
que encara persisteix, i que ha alterat les nostres vides. La del conjunt de la població,
però amb conseqüències diferents segons les circumstàncies i moments vitals de cada
persona.
Des de l'àmbit sanitari, els que ens dediquem a escoltar adolescents i joves podem
constatar com s'ha produït una parada a la seva vida diària, iniciada al confinament i amb
diferents interrupcions en aquests dos anys. Es van paralitzar els recorreguts, els vincles
amb referents fora del seu àmbit familiar més proper, com poden ser els escolars, socials,
de lleure o la família més extensa. Tot això en un moment crucial de la seva vida.
Àgora fa referència a aquest espai públic i col·lectiu de les primeres ciutats a l'antiga
Grècia. Era el lloc on transcorria tota l'activitat política, social, administrativa, comercial,
etc. Era el lloc de trobada entre les persones i permetia reunions on es parlava com a
societat.
Aquest espai d'Àgores es va iniciar el 18 de novembre de 2021, sobre “ L'esco lta, la
presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional a l'Atenció Primària de
Salut”. El passat 29 de març de 2022 vam celebrar una segona Àgora a La Lleialtat
Santsenca, del barri de Sants a Barcelona, organitzat per l'Associació Catalana de
Professionals de Salut Mental (ACPSM-AEN Catalunya), la Fundació Congrés Català de
la Salut Mental (FCCSM) i el Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP). En aquesta
ocasió, sobre “Els malestars emocionals en joves i adolescents en el moment actual”.
Quan en el títol que ens va convocar a la jornada ens referim al moment actual
considerem el malestar que suposa haver estat travessats per una situació de pandèmia,
que encara persisteix, i que ha alterat les nostres vides. La del conjunt de la població,
però amb conseqüències diferents segons les circumstàncies i moments vitals de cada
persona.
Des de l'àmbit sanitari, els que ens dediquem a escoltar adolescents i joves podem
constatar com s'ha produït una parada a la seva vida diària, iniciada al confinament i amb
diferents interrupcions en aquests dos anys. Es van paralitzar els recorreguts, els vincles
amb referents fora del seu àmbit familiar més proper, com poden ser els escolars, socials,
de lleure o la família més extensa. Tot això en un moment crucial de la seva vida.
Tota l'energia, que podem anomenar més psíquica, i que estava organitzada en aquesta
circulació, en aquests recorreguts i aquestes relacions, va quedar deslligada i sense
objecte cap on adreçar-la.
La jornada es va preparar per centrar-nos en el malestar emocional d'adolescents i joves.
Quan parlem de l'adolescència parlem d'un moment evolutiu i subjectiu crucial en la vida
de les persones. És un moment de canvi d'un funcionament infantil fins aleshores vàlid, a
un funcionament que permet el pas a una vida adulta, i aquesta seria una de les
justificacions de la necessitat del vincle i la relació amb altres persones. Són necessaris
els espais propis, i calen les persones que permetin la bona separació del que era la seva
vida més familiar per continuar la seva vida pròpia.
Hi van assistir unes seixanta persones, incloent-hi un grup de nou joves de Sants
acompanyats per la integradora social d'un institut del barri. La integradora va compartir
l'experiència d'una bústia col·locada a l'institut arran de diversos episodis de violència
ocorreguts al centre. En ell els i les alumnes havien expressat de forma anònima els seus
malestars i preocupacions. Escoltem sobre el que van escriure: La por de pensar en el
futur; estar vivint una situació de tortura amb alumnes molt agressius; les faltes de
respecte envers els mestres; la gent tan ofesa per tot...
Després, diverses adolescents van tenir la valentia d'explicar-nos les seves vivències:
Els seus sentiments de culpa per aspectes estressants succeïts, com el pensar
contínuament consumeix, l'escriptura que ajuda... Percebre que hi ha massa normes i es
fan coses massa estúpides, la pressió acadèmica i familiar, dubte sobre què passarà
quan deixi l'institut i no pugui tenir aquesta professora que tant recolza, la frustració de no
estar bé amb ella mateixa, els serveis de psicologia saturats que no poden acollir el
malestar, els centres de salut que no s'adapten als adolescents amb sales despera de
nens petits, la família que no dóna importància als malestars psicològics. El no poder anar
tranquil·la pel barri, és molest tenir por quan passes pel parc, a l'institut tot són bàndols-
agressivitat-toxicitat i no hi ha grup d'amics si no t'uneixes a fer mal, la màscara com a
antifaç, el poder de la policia, que el sistema educatiu no està fet per a aquesta generació,
haver de fer el que és inevitable quan demanes ajuda i tot està saturat, necessitem un
canvi de societat on no hi hagi més llits per ingressar a l'hospital sinó un escenari on no
necessitis ingressar, la generació Z? o la generació de vidre?, és dur veure't a la corda
fluixa, a casa tot estava malament: els meus pares separats, el temps de recuperació es
fa molt llarg, no tothom té diners per pagar una consulta de psicologia durant un any,
portar sis anys de patiment i que et diguin que ets una exagerada, tries fumar “porros” per
calmar-te...
Els professionals vam ser conscients i vam escoltar que els i les adolescents ens deien alt
i clar que la funció de protecció i acompanyament d'adults i d'institucions els està fallant.
I sobre aquests supòsits es va iniciar un ric diàleg que remarcava el luxe i la necessitat
d'escoltar els adolescents. Però els professionals, encara que actualment tenim malestar,
també hi tenim responsabilitat. Tenim la responsabilitat d'acompanyar els nois i les noies i
no deixar-los sols en aquests canvis i respostes que estem plantejant. Responsabilitat
d'acompanyar i de ser-hi. La pregunta seria com ens organitzem per buscar solucions,
perquè no podem deixar la responsabilitat del canvi sense entendre'l com una cosa
objecte cap on adreçar-la.
La jornada es va preparar per centrar-nos en el malestar emocional d'adolescents i joves.
Quan parlem de l'adolescència parlem d'un moment evolutiu i subjectiu crucial en la vida
de les persones. És un moment de canvi d'un funcionament infantil fins aleshores vàlid, a
un funcionament que permet el pas a una vida adulta, i aquesta seria una de les
justificacions de la necessitat del vincle i la relació amb altres persones. Són necessaris
els espais propis, i calen les persones que permetin la bona separació del que era la seva
vida més familiar per continuar la seva vida pròpia.
Hi van assistir unes seixanta persones, incloent-hi un grup de nou joves de Sants
acompanyats per la integradora social d'un institut del barri. La integradora va compartir
l'experiència d'una bústia col·locada a l'institut arran de diversos episodis de violència
ocorreguts al centre. En ell els i les alumnes havien expressat de forma anònima els seus
malestars i preocupacions. Escoltem sobre el que van escriure: La por de pensar en el
futur; estar vivint una situació de tortura amb alumnes molt agressius; les faltes de
respecte envers els mestres; la gent tan ofesa per tot...
Després, diverses adolescents van tenir la valentia d'explicar-nos les seves vivències:
Els seus sentiments de culpa per aspectes estressants succeïts, com el pensar
contínuament consumeix, l'escriptura que ajuda... Percebre que hi ha massa normes i es
fan coses massa estúpides, la pressió acadèmica i familiar, dubte sobre què passarà
quan deixi l'institut i no pugui tenir aquesta professora que tant recolza, la frustració de no
estar bé amb ella mateixa, els serveis de psicologia saturats que no poden acollir el
malestar, els centres de salut que no s'adapten als adolescents amb sales despera de
nens petits, la família que no dóna importància als malestars psicològics. El no poder anar
tranquil·la pel barri, és molest tenir por quan passes pel parc, a l'institut tot són bàndols-
agressivitat-toxicitat i no hi ha grup d'amics si no t'uneixes a fer mal, la màscara com a
antifaç, el poder de la policia, que el sistema educatiu no està fet per a aquesta generació,
haver de fer el que és inevitable quan demanes ajuda i tot està saturat, necessitem un
canvi de societat on no hi hagi més llits per ingressar a l'hospital sinó un escenari on no
necessitis ingressar, la generació Z? o la generació de vidre?, és dur veure't a la corda
fluixa, a casa tot estava malament: els meus pares separats, el temps de recuperació es
fa molt llarg, no tothom té diners per pagar una consulta de psicologia durant un any,
portar sis anys de patiment i que et diguin que ets una exagerada, tries fumar “porros” per
calmar-te...
Els professionals vam ser conscients i vam escoltar que els i les adolescents ens deien alt
i clar que la funció de protecció i acompanyament d'adults i d'institucions els està fallant.
I sobre aquests supòsits es va iniciar un ric diàleg que remarcava el luxe i la necessitat
d'escoltar els adolescents. Però els professionals, encara que actualment tenim malestar,
també hi tenim responsabilitat. Tenim la responsabilitat d'acompanyar els nois i les noies i
no deixar-los sols en aquests canvis i respostes que estem plantejant. Responsabilitat
d'acompanyar i de ser-hi. La pregunta seria com ens organitzem per buscar solucions,
perquè no podem deixar la responsabilitat del canvi sense entendre'l com una cosa
col·lectiva. Cada generació ha tingut els seus problemes i totes hem tirat endavant,
perquè també cal entreveure quines noves i bones aportacions ens porten les persones
joves.
A manera de conclusions del que s'ha intercanviat en el debat podríem recollir els punts
següents:
• Les persones joves actuen d'antena del malestar emocional i social, encara que la
inèrcia és tendir a assenyalar-los pel seu comportament i a culpabilitzar-los, sense veure
ni valorar el gran esforç que han fet per adaptar-se a la situació de confinament.
• Expressen sentiments de solitud i de les conseqüències en la manca de presencialitat i
convivència imposada per la situació de pandèmia covid19. S'hi apunta la cerca d'espais i
experiències que permetin crear vincles entre iguals i amb professionals de l'àmbit
educatiu, social i sanitari.
• Que els i les adolescents puguin expressar-se amb veu pròpia i que les institucions i
professionals escoltin i comptin amb les veus.
• Desenvolupar i aprofundir en el paper d'acompanyament i protecció dels adolescents per
part dels professionals i les institucions.
• Es proposa als joves que tinguin en compte els Centres d'Atenció Primària com un lloc
on poder acudir per compartir les seves situacions de malestar.
• Tant els i les joves com els i les professionals tenen vivència del desbordament de les
xarxes de suport i que cal estar molt malament per rebre un tractament adequat.
• Exigir responsabilitats polítiques i a les institucions, i també pensar propostes i accions
més enllà del que és institucional.
Al final de l'àgora, a més de conclusions, hi va haver una proposta per donar continuïtat a
aquest tema. Va sorgir a manera de pregunta: I...per què no un treball conjunt entre joves
i professionals centrat en el malestar emocional i les possibles propostes d'actuació?
Seguirem...
joves.
A manera de conclusions del que s'ha intercanviat en el debat podríem recollir els punts
següents:
• Les persones joves actuen d'antena del malestar emocional i social, encara que la
inèrcia és tendir a assenyalar-los pel seu comportament i a culpabilitzar-los, sense veure
ni valorar el gran esforç que han fet per adaptar-se a la situació de confinament.
• Expressen sentiments de solitud i de les conseqüències en la manca de presencialitat i
convivència imposada per la situació de pandèmia covid19. S'hi apunta la cerca d'espais i
experiències que permetin crear vincles entre iguals i amb professionals de l'àmbit
educatiu, social i sanitari.
• Que els i les adolescents puguin expressar-se amb veu pròpia i que les institucions i
professionals escoltin i comptin amb les veus.
• Desenvolupar i aprofundir en el paper d'acompanyament i protecció dels adolescents per
part dels professionals i les institucions.
• Es proposa als joves que tinguin en compte els Centres d'Atenció Primària com un lloc
on poder acudir per compartir les seves situacions de malestar.
• Tant els i les joves com els i les professionals tenen vivència del desbordament de les
xarxes de suport i que cal estar molt malament per rebre un tractament adequat.
• Exigir responsabilitats polítiques i a les institucions, i també pensar propostes i accions
més enllà del que és institucional.
Al final de l'àgora, a més de conclusions, hi va haver una proposta per donar continuïtat a
aquest tema. Va sorgir a manera de pregunta: I...per què no un treball conjunt entre joves
i professionals centrat en el malestar emocional i les possibles propostes d'actuació?
Seguirem...
Encuesta formación especializada
Desde la Asociación Catalana de Profesionales de Salud Mental (ACPSM-AEN) estamos analizando el estado actual de la formación teórica especializada para MIRES, PIRES e EIRES en psiquiatría y Salud Mental.
XXVIII Congreso AEN. Transiciones. Salud mental, comunidad y cambio socia
Document del Pla Director sobre "Atenció no presencial en serveis comunitaris de salut mental i addiccions en situació de crisi sanitària
Des de l’ACPSM-AEN volem compartir el document sobre “Atenció no presencial en els serveis comunitaris de salut mental i addiccions en situació de crisi sanitària”, que ha elaborat un grup de treball del Pla Director entre els mesos de maig i juny de l’any passat, i en el que ens han convidat a participar per mitjà de la presidenta Berna Villarreal, i amb l’assessorament del Grup de Treball de Noves Tecnologies de l’associació.
